El meu Benjamin Button
| 31 març 2012Suposo que la majoria de lectors sabeu qui és aquest tal Benjamin Button, però per si un cas, ho explico: Benjamin Button és el protagonista de la pel·lícula El curioso caso de Benjamin Button. Aquest és interpretat per Brad Pitt. El film narra la vida d’aquest home, però no és una vida qualsevol. En Benjamín en contes de envellir-se amb el transcurs de temps,com totes les persones, rejoveneix. Això fa que la seva vida sigui molt més complicada, però ara mateix no em vull capficar en els seus problemes.
Paral·lelament, us vull presentar al meu avi. El pare de la meva mare es diu Felipe Ruiz, va néixer l’any 1921 en un poblet anomenat Cervatos de la Cueza (Palència). Majo era el deu pseudònim, ja que en la seva família eren anomenats Majolitos pel fet de ser alts, rossos, amb ulls blaus i molt simpàtics. De ben jove va entrar en l’exèrcit, on va exercir de militar. Més tard va conèixer a la meva avia i van tenir quatre fills, un dels quals és la meva mare.
Per causes de l’edat, ara farà dos mesos van ingressar al meu avi a l’hospital. Ja no podia caminar, ni parlar, i apenes ens reconeixia. Aquest conjunt de causets em van fer pensar el pitjor, que se’n pogués anar. Però no va ser així.
Com l’inexistent Benjamin Button, poc a poc va rejovenint. Ha tornat a casa, ja torna a caminar i ha tornat a aprendre a dibuixar! El que és una llàstima és que no pugui reconèixer a les persones que l’envolten, simplement les veu i s’emociona pel fet de tenir algú al seu costat. Però només hi ha una sola persona a la que sí que reconeix, a la que encara recorda el seu nom, a la que quan la veu aixeca els braços per donar-li una forta abraçada, a la que petoneja com si demà hagués d’acabar el món. I aquesta afortunada sóc jo.
Andrea Maria Vidal RUIZ
Andrea, el títol em va cridar molt l’atenció. És genial la comparació que fas del personatge de la pel·lícula amb la recuperació del teu avi. Tot l’escrit és clar i planer, i convida a seguir llegint, que és molt important.
Hi havia alguna errors (“ven” en lloc de “ben” , “apanes” en lloc d’un “apenes”, que no existeix en català: “tot just”, amb prou feines”…). Recorda que ets tu l’encarregada de revisar els escrits, no jo!
M’ha agradat molt. Gràcies per un escrit tan ben fet.
Josep Maria